Vull fer una última aportació al curs de l'Escola del Segle XXI aprofitant que no vaig poder assistir al curs de manera presencial per les eleccions sindicals que es van realitzar al centre. Ja en la intervenció anterior apuntava la diversitat de funcions i rols que exerceix l'escola actual.
El primer ensurt de la setmana i que va en relació al titol del curs; ha estat la decisió del Departament d'Educació de paralitzar, ralentitzar, "racionalitzar" el programa 1x1 als instituts de Catalunya. La mesura, com a fet que pertany al XXI, va estar difosa amb una rapidesa impressionant.
Potser haurem de replantejar-nos que fer als centres. Cal donar resposta a professorat, alumnat i famílies que varen creure que la "modernització" era seriosa, que el pas endavant (amb molts sotracs i males passes) en la modernització de l'ensenyament,era cert.
El segon ensurt de la setmana ha estat el retall de la dotació ordinària dels centres. He pensat com relacionar la noticia amb el curs i he arribat a la conclusió de que com diuen els japonesos (de manera etimològica) la crisi pot dotar-nos grans oportunitats. El retall de diners pot ser l’esperó definitiu al final de les fotocòpies i l’inici de l’ús intensiu de les TIC i dels recursos que hi ha a l’aula.
dijous, 17 de febrer del 2011
dimarts, 1 de febrer del 2011
Segona sessió del curs l'Escola del Segle XXI
Bon dia a tothom:
Malgrat les noves tecnologies, l'us de les videoconferències i les noves comunicacions, el passat dijous vaig haver d'assistir a l'institut.
Hi ha coses que les escoles del segle XXI també tenen, que són la màxima diversitat que s'ha viscut mai en l'ambit escolar. Hi ha famílies que necessiten atenció de les direccions dels centres per explicar quines són les normes més bàsiques de la nostra societat.
Malgrat això vaig poder penjar la meva aportació al treball cooperatiu fins i tot abans de les 10 del matí.
Sobre la utilització de documents compartits a l'institut utilitzem questionaris on line amb la web del centre i entre l'equip directiu ho fem amb una intranet pròpia.
Disculpes per l'absència.
Malgrat les noves tecnologies, l'us de les videoconferències i les noves comunicacions, el passat dijous vaig haver d'assistir a l'institut.
Hi ha coses que les escoles del segle XXI també tenen, que són la màxima diversitat que s'ha viscut mai en l'ambit escolar. Hi ha famílies que necessiten atenció de les direccions dels centres per explicar quines són les normes més bàsiques de la nostra societat.
Malgrat això vaig poder penjar la meva aportació al treball cooperatiu fins i tot abans de les 10 del matí.
Sobre la utilització de documents compartits a l'institut utilitzem questionaris on line amb la web del centre i entre l'equip directiu ho fem amb una intranet pròpia.
Disculpes per l'absència.
dijous, 20 de gener del 2011
L'escola del segle XXI
Sempre és dificil formar a formadors, però trobo que la primera sessió d'avui ha estat positiva i enriquidora.
Idees que en trec de la primera sessió:
Les EVA's seran una de les eines fonamentals de l'institut. Encara no cònec la profunditat de l'afirmació, però com a directiu he de participar activament en la seva tria. (Serarols Dixit)
Potser si que estem treballant en la línia bona de formació dels nostres alumnes (era una pregunta en una de les fotocòpies). Si en J.M. Silva, una persona formada en una escola unitària, ara és un immigrant digital sense "cap accent", millor dit, és Doctor Honoris Causa en el codi. Això em fa pensar que l'ensenyament i l'aprenentatge es fa de per vida. L'alumnat s'adaptarà a l'entorn que li toqui viure. La necessitat crea l'organ.
Que seure, callar i escoltar tambe son necessaris. Ho he fet per intentar aprendre que són els paradigmes que publica l'UNESCO.
Que els meus alumnes d'avui i els que vaig conèixer fa 21 anys, quan vaig començar a donar classe, són semblamts en el què (s'enamoren, es formen l'identitat, es barallen, volen divertir-se, es fixen molt en el seu aspècte, volen lligar,...) però han modificat el com . Abans anaven als billars, a la plaça, al parc i ara usen xarxes digitals. Eren més locals i ara més globals.
L'aprenentatge actualment ja no depen del professor a l'aula sinò de multiples informacions accessibles amb facilitat. La tecnologia ja no te fronteres. Però considero que l'escola i els instituts continuen essent eines molt potents de cohesió social.
M'heu fet pensar en que hi han nadius digitals que necessiten Aula d'Acollida...
No coneixia el concepte de l'aprenentatge caòtic. Crec que cada vegada funcionem així més vegades, aprenem a pedaços, de manera poc lineal. Moltes vegades trobem solucions o respostes a alló que no busquem.
M'ha interessat l'aportació d'un company que diu que l'IMC actual és molt superior en els alumnes que fa 20 anys. Potser els formats digitals ens obliguen a ser molt sedentàris.
M'ha interessat la idea d'un company que afavorint el treball cooperatiu i col.laboratiu a les escoles del segle XXI, els nadius digitals cada cop són més individuals en el seu temps i per tant menys participatius en el rol social.
També he entés que la immediatesa i l'aprenentagte per flaixos és més habitual al'actualitat. Es pot constatar en la meva aportació.
Idees que en trec de la primera sessió:
Les EVA's seran una de les eines fonamentals de l'institut. Encara no cònec la profunditat de l'afirmació, però com a directiu he de participar activament en la seva tria. (Serarols Dixit)
Potser si que estem treballant en la línia bona de formació dels nostres alumnes (era una pregunta en una de les fotocòpies). Si en J.M. Silva, una persona formada en una escola unitària, ara és un immigrant digital sense "cap accent", millor dit, és Doctor Honoris Causa en el codi. Això em fa pensar que l'ensenyament i l'aprenentatge es fa de per vida. L'alumnat s'adaptarà a l'entorn que li toqui viure. La necessitat crea l'organ.
Que seure, callar i escoltar tambe son necessaris. Ho he fet per intentar aprendre que són els paradigmes que publica l'UNESCO.
Que els meus alumnes d'avui i els que vaig conèixer fa 21 anys, quan vaig començar a donar classe, són semblamts en el què (s'enamoren, es formen l'identitat, es barallen, volen divertir-se, es fixen molt en el seu aspècte, volen lligar,...) però han modificat el com . Abans anaven als billars, a la plaça, al parc i ara usen xarxes digitals. Eren més locals i ara més globals.
L'aprenentatge actualment ja no depen del professor a l'aula sinò de multiples informacions accessibles amb facilitat. La tecnologia ja no te fronteres. Però considero que l'escola i els instituts continuen essent eines molt potents de cohesió social.
M'heu fet pensar en que hi han nadius digitals que necessiten Aula d'Acollida...
No coneixia el concepte de l'aprenentatge caòtic. Crec que cada vegada funcionem així més vegades, aprenem a pedaços, de manera poc lineal. Moltes vegades trobem solucions o respostes a alló que no busquem.
M'ha interessat l'aportació d'un company que diu que l'IMC actual és molt superior en els alumnes que fa 20 anys. Potser els formats digitals ens obliguen a ser molt sedentàris.
M'ha interessat la idea d'un company que afavorint el treball cooperatiu i col.laboratiu a les escoles del segle XXI, els nadius digitals cada cop són més individuals en el seu temps i per tant menys participatius en el rol social.
També he entés que la immediatesa i l'aprenentagte per flaixos és més habitual al'actualitat. Es pot constatar en la meva aportació.
dimecres, 11 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)